JUSQUIAM, [JUSQUIAMUM, JUSQUIAMUS, JUSQUIAMO] s.
Planta herbàcia de la família de les solanàcies (Hyoscyamus sp), usada en medicina com a calmant, de la qual en cal destacar el jusquiam blanc (H. albus) i el jusquiam negre (H. niger).
V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. jusquiam (v. 4, p. 272).
"... e tota cosa qui puxa l om embriagar ne gitar de seny, axi com son: forts, folses, jusquiamus, juy, mandragoras, qui percuden lo cap e fan estar l om fora si matex, no per embriaguea, mas per stuporem sensuum, ço es, per tal car percuden lo seny dins..." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. XII, ed. Balari
"Item a tota trencadura o deslorigament de ossos... prenets del jusquiamum que es erba de Sta. Maria que fa capces e picats lo..." Receptari de la Universitat de València f. Cxxviij v
"Item flor de jusquiam seca e cuyta en aygua en tal quantitat que sia espes en loch de mel o metuda en l uyl." Joan Jacme Alcoatí f. XXXVII, b
"E aquestes no sson bones a beure, ssino la rrail del jusquiamo quan es sseca .jª. poca. E la laor del jusquiamo blanc val mes que la del negre." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 8, b
| | |